Un nucli d’oficina variació del que vaig veure a les oficines d’en mateo al forum, rígid, que ens permetra variar els pilars de secció, desplomar-los, tirar-los l’un contra l’altre perquè nome´s s’aguantin en conjunt i articular-los a la planta soterani perquè tot plegat s’aguanti en plan ballarina, fent equilibris precaris sobre la llosa de fonament. Tot folradet amb una doble pell de vidre, el sol que no entra, bla bla bla, la iolanda amb sandàlies flip-flop, la web d’eduardo arroyo, per fi tenen cervesa Möritz al mesón, una noia de 35 anys que sembla que en tingui 40, diaris fullejats sense llegir articles de fons i la torre agbar presa des d’un helicòpter, sense formigó, sense finestres, pura escama de vidre, també sense alçada i gairebé sense geometria, com un cos estrany, diferent, adimensional.
Al final, variacions sobre una planta quadrada que té l’eix z com a eix de traslació, i que varia de posició instantàniament a l’eix y i a l’eix x. una generatiu quadrada que donara lloc a formes arrodonides però no orgàniques, arestes marcades, quadrats que no giren, cambres de descompressió i arbres, plantes plantades a la planta baixa, quanta p junta. Després, guarderia amb nens que per fi tenen una mica més de dignitat, patis que van agafant mida i mides que es definiran per stretchos.
