Una biblioteca provincial
Plantejo, amb uns amics, un projecte teòric, a falta de res més per portar-se a la boca últimament. Es tracta de fer la biblioteca provincial de Barcelona (18000 m2) en un solar claríssimament més gran que això: el que en aquests moments ocupa el parking al costat sud de l’estació de França, un solar comprat ja per Vallehermoso i a punt de ser urbanitzat i convertit en 524562456254 vivendes d’alt standing (vistes al mar amb el periscopi de l’àtic Beistegui, arquitecte, Le Corbusier, que serviran per a fer pujar el preu del metre quadrat als 12000 euros/m2 per una vegada a la vida). En resum, un projecte- protesta davant una manera de fer Barcelona basada exclusivament en les plusvàlues, en la confiança en una iniciativa pública enquistada, en una mala política que rellega la iniciativa privada a les vivendes pures i dures, sense compacitat i amb una normativa castrant que fa que tots els edificis siguin iguals i sortits tots ells de l’existenzminimum de no sé quins CIAM.
L’entorn és desolat. L’estació de França és un edifici interessantíssim i poc estudiat en profunditat. Una mena de croissant d’edificis d’obra, prou interessants, eclèctics, de cinc plantes, projectats per Pedro Muguruza i un primeríssim Raimon Duran Reynals envolta la famosa estructura metàl.lica, una estructura de 50 metres de llum, corva, que gira amb una elegància difícilment superable. Les riostres són lleugeríssimes. El conjunt sembla flotar, es crea un espai públic, il.luminat homogèniament, on s’hi ha d’anar amb abric a l’hivern i no hi fa massa calor l’estiu. Per a entrar-hi, es passa sota tres cúpules d’obra de 20 metres de llum, una bona virgueria estructural que, a més, es menja bona part de l’estructura metàl.liga, que es recolza contra ell. Tot aquest conjunt forma, amb les vies, una mena d’espermatozoide gegant que sempre ha tingut una direccionalitat molt clara i ha deixat uns problemes no resolts d’entrega amb els seus laterals. És aquest el nostre primer repte, amb l’edifici que ens plantegem.
Un cub gegant. De 50x50, o una cosa així.
Un cub gegant que dialoga amb un pati anglès que l’entrega al carrer, inaccessible excepte pels cantons que nosaltres decidim.
Un cub compacte, que té la mateixa directriu estructural que l’estació, lleugerament girat respecte del carrer, autista, mut.
Un cub que vibra, que canvia amb la llum, amb façanes vives, que es nouen, que són sensibles al seu interior. Que filtren la llum natural i que tamitzen l’artificial que surt de dins: poca.
Un cub lleugerament més alt que l’estació actual. Només lleugerament.
Una trama estructural. 7,5x7,5 metres. Una trama estructural que es menja el solar sencer, que impacta amb l’estació. Una trama estructural que ens defineix uns pilars que, d’una manera tranquil.la, sense estridències, subjecten el cub des de dins, amb prelloses, o un reticular, o qualsevol altra estructura tranquila que organitzi l’espai, que se’n apropii i que ens permeti ballar amb ella: envans, mobles, disposats a la manera del mestre Le Corbusier, de Koolhaas.
Jugar, ara i sempre, amb la compacitat. L’edifici estara buit de dins. Dobles, potser triples espais molt controlats, el valor de l’espai en metres cúbics. Gruixos de forjat diferents, diferents mides entre forjat i forjat. Probablement el modulor ajudi, i una sèrie de fibonacci ens lligui aquestes mides entre elles. Després, una combinatòria mínimament intel.ligent fara que fem el que fem surti més o menys bé.
Un programa que parteixi de les sales de lectura, dels espais típics d’una biblioteca convencional. Escalar-la a la mida que necessitem. A partir d’aquí, què necessitem? Audiovisuals. Art. Cafeteries. Ordinadors. Espais de trobada, espais sonors, on parlar. Hemeroteques. Espais que tinguin sentit per ells mateixos i que facin que la biblioteca sigui sensible als nous mitjans de transmissió de cultura.
Un recorregut per a enllaçar tot això. Una porta per entrar. La porta. Una manera de filtrar visites.
I una manera d’emocionar-se fent tot això.
Part del programa, evidentment, anira sota la plaça, la gran plaça entre el cub i l’estació. Una plaça que ens ha de permetre el que no ha tingut mai la veïna estació de França: connexions laterals amb ella. Valorar l’excepcional estructura enginyeril, que també és arquitectura. Convertir-la en porxo, o facilitar la feina a qui la hagi de reformar.
Jugar (a tall de dietari de projetació) amb tres coses al solar: dos quadrats i algo més. Un cercle? Jo què sé.
Diferents cotes...
Continuara.
